Un estudi analitza com s'enfonsen els microplàstics en la Mar Mediterrània
16 de febrer de 2021
Un estudi en el qual han participat investigadors de l'IFISC (UIB-CSIC) descriu com s'enfonsen els microplàstics en el Mediterrani i analitza les seves conseqüències per a la dispersió i distribució d'aquests al llarg de la columna d'aigua. El treball, publicat en Ocean Science, planteja un model per al moviment vertical de les partícules de microplàstics que són més denses que l'aigua, i analitza quins paràmetres influeixen en el seu enfonsament des de la superfície fins al fons marí.
Dels aproximadament 8 milions de tones de plàstics que acaben en els oceans anualment, només l'1% roman surant en la superfície. El plàstic restant pot desplaçar-se a les platges, ser ingerit o enfonsar-se fins a sedimentar en el fons. Aquest últim cas és l'objecte de l'article publicat, que passa per diferenciar quin tipus de microplàstics es troben en la columna d'aigua de camí cap al fons marí, a més de caracteritzar les propietats que afecten la seva dinàmica en l'oceà, com la seva densitat, grandària i forma. Els investigadors estimen que en cada instant de temps es poden trobar en ell unes 3 tones de microplàstics, d'un diàmetre aproximat entre 0.1 i 0.5 mm, presents en la columna d'aigua en la mar Mediterrània.
Coneixent el tipus de partícules plàstiques a estudiar, es pot analitzar quins fenòmens físics afecten el seu moviment en l'oceà. Gràcies a això, l'estudi conclou que, per exemple, la inèrcia dels microplàstics, l'efecte Coriolis (associat a la rotació de la Terra), o la pròpia variació vertical de la salinitat de l'aigua de la mar (que afecta directament la seva densitat) no juguen un paper important a l'hora de descriure com s'enfonsen els microplàstics.
A partir d'això, els investigadors van realitzar una simulació de la mar Mediterrània utilitzant dades realistes dels corrents i van determinar que la distribució de plàstics al llarg de la columna d'aigua és pràcticament uniforme. No obstant això, l'estudi sí que observa diferències en la dispersió dels microplàstics en enfonsar-se depenent de la profunditat. El canvi més significatiu ocorre a uns 100 m de profunditat, quan les partícules passen d'un règim de superdifusió inicial, és a dir, una dispersió vertical molt gran, a una difusió normal amb dispersió més moderada. Aquest tipus d'estudis són clau a l'hora de plantejar estratègies, presents i futures, que permetin netejar els oceans de microplàstics.
Sinking microplastics in the water column: simulations in the Mediterranean Sea. de la Fuente, Rebeca; Drotos, Gabor; Hernandez-Garcia, Emilio; Lopez, Cristobal; van Sebille, Erik. Ocean Science. DOI: http://dx.doi.org/10.5194/os-17-431-2021
