Una nova eina prediu la desclosió de les nimfes de l'insecte Philaenus spumarius, vector de transmissió de les malalties provocades per la Xylella fastidiosa a Europa

• Investigadors de dos instituts del CSIC desenvolupen una eina predictiva que pot ajudar a limitar les poblacions de l’insecte vector principal del bacteri Xylella fastidiosa, causant de malalties que afecten greument diversos cultius clau de la nostra agricultura com són l'olivera, la vinya i l'ametller.

Philaenus spumarius és un insecte polífag que es troba en pràcticament tot l'hemisferi nord. Durant molt de temps era un desconegut per a l'agricultura, però l'aparició del bacteri X. fastidiosa a Europa, a finals del segle passat, ha augmentat de manera considerable l'interès en l’estudi, atès que aquest insecte és el vector principal a Europa de les malalties produïdes per aquest bacteri. En particular, ceps d'aquest bacteri han assolat les plantacions d'oliveres a la Pulla (Itàlia) i han causat l'arrancada de milions d'oliveres, així com de milers d'ametllers a Mallorca i a Alacant; en aquests moments, suposa una amenaça greu tant per a vinyes com per a l'olivar d'Andalusia. Entendre el cicle biològic i la fenologia de P. spumarius és clau a l'hora de limitar l'expansió de la X. fastidiosa i l’impacte que té en diferents plantacions. 

L'estudi recentment publicat a la revista Environmental Entomology de la Societat Americana d’Entomologia (ESA) va ser elaborat entre l'Institut de Ciències Agràries (ICA-CSIC) i l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB). Aquest estudi, fet a partir de dades de camp obtingudes a diferents localitats de la Península Ibèrica, planteja un model matemàtic amb el qual s'ha construït una eina que permet predir el moment de desclosió dels ous de P. spumarius. L'equip d'investigació va monitorar els ous de P. spumarius, des de l’oviposició fins a la desclosió, juntament amb les temperatures diàries i les humitats relatives a quatre ubicacions de camp a la Comunitat de Madrid que es trobaven a altituds diferents. Les dades recopilades es varen utilitzar per construir un model de creixement en funció de la temperatura acumulada (graus-dia) per pronosticar la desclosió d'ous de l'insecte a la Península Ibèrica. A més, el model es va validar amb observacions de camp dutes a terme a diverses localitats d’Espanya. 

El model resultant podria utilitzar-se com a eina de suport a la presa de decisions per calcular el moment òptim per aplicar accions de control sobre les nimfes recentment descloses de P. spumarius, com són tasques superficials o de desbrossament. Els resultats suggereixen que aplicar accions de control en dues dates diferents permetria optimitzar l'eliminació de les poblacions de nimfes al camp. Això reduiria de manera considerable els riscos de dispersió de la malaltia a les regions on ja s’ha establert. 

L'eina desenvolupada calcula la probabilitat de desclosió dels ous de P. spumarius i fa servir la informació proporcionada per les estacions de l'AEMET i a la qual es pot accedir des de l’enllaç següent: https://pseggs.ifisc.uib-csic.es/. 

A partir d'aquesta informació, es poden determinar els moments adequats per aplicar els dos tractaments proposats com a òptims en el treball, quan les probabilitats de desclosió són de 0,35-0,4 i 0,9 respectivament.

Clara Lago et al., Degree-day-based model to predict egg hatching of Philaenus spumarius (Hemiptera: Aphrophoridae), the main vector of Xylella fastidiosa in Europe, Environmental Entomology, 2023; nvad013, https://doi.org/10.1093/ee/nvad013

• El diari de la UIB
• Salud Ediciones
• Fora Vila
• Mercacei
• Phytoma
• Aprogip
• Cadena SER