Com han afectat les mesures de confinament a la mobilitat a les Balears
14 de abril de 2020
L'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC), coordinat per l'investigador Dr. José Ramasco, ha elaborat una sèrie d'informes que analitzen els canvis de mobilitat a les Illes Balears deguts a les mesures excepcionals de confinament contra l'expansió de la COVID-19.
Aquests informes utilitzen dades de mobilitat agregats (això és, tenint en compte un dia laboral sencer) proporcionats per Kido Dynamics basats en registres de telefonia mòbil de la companyia Orange, suposant aproximadament un 25% del mercat estatal. S'analitza la mobilitat en dues categories: dins de cada municipi i entre municipis.
Al segon i tercer d'aquests informes, presentats de manera setmanal, es comparen quatre dimecres diferents: el dimecres 4 de març (abans de la declaració de l'Estat d'Alarma), el dimecres 18 de març (després de la declaració de l'Estat d'Alarma i amb el primer paquet de restriccions, limitant els moviments a causes justificades) i els dimecres 1 i 8 d'abril (després d'adoptar el segon paquet de mesures que tancava tota activitat no essencial). Per a analitzar com ha canviat la mobilitat, es calcula la diferència relativa entre els dies triats. El primer informe presentat per l’IFISC (CSIC-UIB) realitza la mateixa anàlisi per als dies 4, 6, 18 i 20 de març, tots ells abans de l'aprovació del segon paquet de mesures (29 de març).
Analitzant mobilitat entre municipis, s'observa una forta caiguda (un 50% en mitjana) en aquesta mena de trajectes per al dia 18 de març respecte el 4 de març. Aquesta caiguda s'intensifica l'1 d'abril, amb el segon paquet de mesures adoptat (arribant al 70-80%). Aquests resultats evidencien una forta disminució dels trajectes entre municipis a les Illes Balears. Donada la font de dades, els trajectes es refereixen aquí a desplaçaments per qualsevol mitjà de transport, inclòs caminant, i es compten de manera independent els diferents trams entre parades.
El cas de la mobilitat dins de cada municipi és més complex. D'una banda s'observa que l'aprovació del primer paquet de mesures va reduir la mobilitat un 20% en mitjana, arribant a un 40-50% quan es va adoptar el segon conjunt de restriccions. No obstant això, s'observa que en alguns municipis de l'interior de Mallorca hi ha hagut un augment en els desplaçaments dins del municipi. Aquesta pujada, ja observada després de les primeres mesures, pot arribar a augments del 50%. Això es deu al fet que anteriorment la població d'aquests municipis es desplaçava fora per treball i ara romanen la major part del dia a l'interior del terme municipal, amb el que els viatges necessaris de proveïment i per labors agrícoles es comptabilitzen netament allí observant-se increments relatius alts encara que no en valors nets. Un efecte similar s'ha trobat en zones rurals de la Península.
En la següent figura es mostren les diferències relatives en la mobilitat entre municipis (columna esquerra) i la interna a cada municipi (columna dreta) entre el dimecres 4 de març i el dimecres 18 de març (fila inferior) i el dimecres 8 d'abril (fila superior). Es pot observar clarament com en la mobilitat entre municipis hi ha hagut una forta caiguda generalitzada mentre que la mobilitat dins de cada municipi presenta un augment en l'àrea interior de Mallorca.
Finalment, s'analitzen els viatges entre municipis en les diferents illes per a comprovar si els canvis han estat homogenis. Particularment, s'observa com els viatges d'i cap a Palma han baixat d'un 60% (18 de març) a un 70-75% (1 i 8 d'abril). En el cas d'Eivissa i Menorca la caiguda ha estat del 50% al 75%.
Tots els informes, amb detalls per a cada municipi, al costat d'altres realitzats a nivell provincial per a tota Espanya, estan disponibles en la web de Data Analytics @ IFISC, la unitat de servei creada per l’IFISC amb l'objectiu proporcionar serveis de mineria de dades i anàlisis i modelatge de big data al CSIC, la UIB i a entitats externes.