Un estudi global identifica zones crítiques de megafauna marina utilitzant dades de seguiment

• Un nou estudi publicat a Science i codirigit per científics de l’IFISC identifica les regions oceàniques més crítiques per a la conservació de la megafauna marina utilitzant dades de geolocalització i algorismes de moviment.
• La recerca aplica la ciència de xarxes i el modelatge de sistemes complexos per a cartografiar els corredors migratoris i les zones residencials compartides per múltiples espècies en els oceans de tot el món.

Un nou estudi publicat a Science i avalat per la Dècada de les Ciències Oceàniques de les Nacions Unides (ONU) identifica regions clau de l’oceà global que són essencials per a la conservació de la megafauna marina. La recerca forma part de la iniciativa MegaMove, un esforç col·laboratiu a gran escala en què participen gairebé 400 científics de 50 països, i rastreja els moviments de més de 100 espècies marines, com ara balenes, taurons, tortugues i foques, utilitzant dades de geolocalització i algoritmes de moviment.

L’equip de l’IFISC, format per Jorge P. Rodríguez i Víctor M. Eguíluz, va aplicar la ciència de xarxes i la modelització de sistemes complexos per quantificar la connectivitat dels hàbitats i determinar quines regions són més essencials per sostenir múltiples espècies simultàniament. Segons Rodríguez, «la nostra anàlisi identifica quines regions de l’oceà global s’utilitzen com a zones residencials o corredors migratoris. Per decidir quines zones cal protegir, les hem classificat prioritzant els comportaments més importants per al major nombre d’espècies».

La recerca revela que les àrees associades a comportaments crítics, com la cerca d’aliment, el descans i la migració, ocupen al voltant del 66 % de l’espai total utilitzat per aquests animals. Tanmateix, només el 8 % dels oceans del món està actualment cobert per àrees marines protegides. Tot i que el Tractat d’Alta Mar de l’ONU, signat per 115 països però encara pendent de ratificació, proposa augmentar la protecció fins al 30 %, l’estudi conclou que això continuaria deixant el 60 % de les zones crítiques exposades a amenaces com l’escalfament dels oceans, la pressió pesquera, la contaminació per plàstics i el trànsit marítim. «Com mostren els nostres resultats, protegir només el 30 % de l’oceà continuaria deixant el 60 % de les zones més crítiques vulnerables a les amenaces humanes», afegeix Rodríguez.

A més d’identificar les àrees de conservació de màxima prioritat, l’estudi demana estratègies de mitigació complementàries. Entre aquestes s’inclouen la modificació dels arts de pesca, la implementació de plans de trànsit marítim i l’ús de llums dissuasòries a les xarxes per reduir l’impacte humà sobre la megafauna marina.

Aquesta recerca s’alinea amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14 de les Nacions Unides i el Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Mont-real (Objectiu A), contribuint a les estratègies globals destinades a aturar l’extinció d’espècies amenaçades provocada per l’ésser humà i a millorar la conservació marina basada en dades.

Ana M. M. Sequeira et al., Global tracking of marine megafauna space use reveals how to achieve conservation targets. Science 388, 1086-1097(2025). DOI: 10.1126/science.adl0239

• EurekAlert!
• The Conversation
• La Razón
• National Geographic
• Science Daily
• Green Savers
• Mirage News
• Earth
• Meteored UK
• MSN
• Phys
• Lancaster University
• Pesquisa Fapesp