Evidència experimental de l'aplicació Radar COVID
27 de gener de 2021
Identificar els contactes amb els quals ha estat una persona infectada és clau en qualsevol pandèmia per a detenir la propagació del patogen. Això pot fer-se manualment, preguntant a la persona malalta, però és un camí extremadament lent i complex que requereix molts recursos. Automatitzar aquest procés és el principal objectiu de les aplicacions per a telèfons intel·ligents que han sorgit durant la pandèmia de covid-19.
Un equip internacional d'investigadors, en el qual participen científics del Regne Unit, els Estats Units i Espanya, entre els quals es troba com a autor corresponent Lucas Lacasa, investigador associat de l'IFSC i professor de la Universitat Queen Mary de Londres, ha llançat nova llum sobre la utilitat d'aquestes apps de rastreig digital de contactes (DCT) per a controlar la propagació del Covid-19. L'estudi, publicat en Nature Communications, analitza l'eficàcia de l'aplicació espanyola de SES, Radar COVID, després d'un experiment de quatre setmanes realitzat a les Illes Canàries, entre juny i juliol de 2020.
Per a l'experiment, finançat per la Secretaria d'Estat del Govern d'Espanya de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA), els investigadors van simular una sèrie d'infeccions de Covid en la capital de la Gomera, San Sebastián de la Gomera, per a comprendre si la tecnologia de l'app Radar COVID podria funcionar en un entorn real per a contenir un brot de Covid-19. Van comprovar que més del 30% de la població va adoptar la tecnologia i que aquesta era capaç de detectar al voltant de 6,3 contactes pròxims per individu infectat, la qual cosa era dues vegades superior a la mitjana nacional detectada utilitzant únicament el rastreig manual de contactes. No obstant això, els investigadors suggereixen que l'èxit de l'aplicació depèn en gran manera de l'eficàcia de les campanyes de comunicació per a animar a la gent a descarregar i utilitzar l'aplicació.
El Dr. Lucas Lacasa comenta: "Encara que el rastreig digital de contactes s'ha suggerit com un valuós complement als programes de rastreig manual, i fins i tot ja s'ha adoptat en diversos països, fins ara no hem tingut cap evidència experimental real que demostri l'eficàcia d'aquesta tecnologia."
El DCT es basa en l'ús d'aplicacions de telefonia mòbil per a rastrejar els contactes i notificar a les persones el contacte recent amb unes altres que hagin donat positiu en la prova del Covid-19. Ja s'ha introduït en països de tot el món per a donar suport als esforços de rastreig manual de contractes, però fins ara no s'havia provat la seva utilitat en entorns de brots del món real.
A part de l'eficàcia d'aquests enfocaments, s'han plantejat altres preocupacions respecte al seu ús, com la possible detecció d'un gran nombre de falsos contactes pròxims, la baixa adopció i adhesió, i els problemes de privacitat.
A population-based controlled experiment assessing the epidemiological impact of digital contact tracing, P. Rodríguez et al. Nature Communications, DOI: https://www.nature.com/articles/s41467-020-20817-6
