‘Big Data’ per estudiar la fauna marítima
9 de març de 2018
Una recerca internacional mapeja les trajectòries de 2500 animals de 50 espècies diferents per entendre com aquests viatgen per l'oceà.
Comprendre els mecanismes que governen el moviment dels animals marins és fonamental per facilitar la seva conservació. Un equip internacional en el qual han participat investigadors d'Austràlia, Aràbia Saudita, Estats Units, i l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) entre uns altres ha publicat un estudi en la revista PNAS en el qual van analitzar les dades de geolocalització de més de 2500 animals de 50 espècies diferents. Taurons, balenes, tortugues, aus marines o óssos polars són algunes de les espècies marines estudiades, abastant des dels pols fins als tròpics, amb l'objectiu d'entendre els mecanismes fonamentals del seu moviment i com adapten el seu comportament a l'impacte humà en el seu entorn. Per obtenir aquestes dades s'han recol·lectat conjunts de dades d'estudis individuals de mobilitat animal en què s'havien utilitzat dispositius de geolocalització al llarg de tres dècades.
Com a resultat de les anàlisis de quins són les característiques que millor expliquen les diferències entre els moviments dels diferents animals s'ha descobert que espècie i hàbitat són les més influents. Així doncs, i fixant-se en l'hàbitat, els comportaments estudiats es divideixen en tres categories. La primera categoria comprèn aquelles trajectòries que tenen baixa afinitat a la costa i que es mouen per oceà obert realitzant pocs canvis d'adreça, com és el cas de les aus marines. D'altra banda, les trajectòries mixtes són aquelles que acostumen a estar prop de la costa però que en ocasions realitzen incursions a mar obert, com els lleons marins. Finalment, existeixen aquells animals que tenen una alta afinitat a la costa i es mouen de forma complexa, amb molts girs, seguint la forma del litoral, sent aquest el cas dels manatís.
La gran diversitat d'animals estudiats permet obtenir resultats interessants, com que els patrons de moviment són independents de la grandària corporal de l'animal i de la seva història evolutiva. Per exemple, els patrons de moviment d'una balena porten associades característiques comparables a les d'un au marina (corresponents a la categoria de baixa afinitat a la costa).
Aquest treball suposa un primer pas per a una anàlisi global del comportament animal, ja que inclou un gran nombre d'espècies de mega-fauna marina de tot el globus.
Ana Sequeira et al. Convergence of marine megafauna movement patterns in coastal and open oceans. Proceedings of the National Academy of Sciences, 2018. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.1716137115
