Per què és difícil controlar brots epidèmics en un món que es mou tant

En els últims 20 anys la nostra manera de moure'ns ha canviat radicalment, estem acostumats a trepitjar un aeroport diverses vegades a l'any, ja sigui per a treballar o per a anar de vacances. Segons dades de la IATA, en menys de 15 anys el nombre de viatges s'ha duplicat, amb previsions de més de 8.200 milions de passatgers a tot el món per a 2035. Aquest creixement ha fet que el món sembli cada vegada més petit. No sols per a nosaltres, sinó també per a les malalties infeccioses. I aquí és on comencen els problemes.

Per a controlar una pandèmia, és clau detectar els primers casos al més aviat possible i confinar-los abans que puguin generar altres brots. El temps entre la infecció i l'aparició de la malaltia és el que es defineix en epidemiologia com el període d'incubació. Durant aquest període, la persona infectada no mostra cap símptoma i continua vivint la seva vida normal, ignorant el fet que està propagant la infecció. Aquest període, no obstant això, pot variar molt entre diferents malalties. Això implica que analitzar les dades d'una epidèmia és com mirar cap endarrere en el temps: els nous casos que veiem avui dia són el resultat d'infeccions que van ocórrer fa dies, depenent de la malaltia.

En el cas del COVID-19 la gravetat dels símptomes pot variar molt d'una persona a una altra, amb un percentatge relativament alt de pacients asimptomàtics -persones que tenen el virus en la sang sense mostrar cap símptoma-, la qual cosa fa possible que la persona infectada no s'adoni de la malaltia i no prengui mesures per a evitar la seva propagació. 

L'investigador de l'FISC (UIB-CSIC) Sandro Meloni ha publicat "Per què és difícil controlar els brots epidèmics en un món que es mou molt", un article de divulgació que analitza aquest problema en The Conversation, un portal de notícies i anàlisi escrita per la comunitat acadèmica i investigadora.