Científics identifiquen aprofitament indegut en la indústria pesquera global

Un equip internacional amb participació de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) ha inferit i analitzat la xarxa mundial que relaciona les zones de pesca en aigües internacionals amb els ports que serveixen de suport als vaixells pesquers. Els resultats de l'estudi indiquen que la major part de la pressió pesquera es concentra al llarg d'estretes franges d'oceà contigües als límits de les zones econòmiques exclusives (ZEE), sobre les quals té jurisdicció el país veí. El treball es publica a la revista Science Advances. 

L'article sosté que els recursos pesquers són clau per a l'economia mundial i són susceptibles de patir«la tragèdia dels béns comuns», la destrucció d'un recurs limitat compartit a causa de la seva explotació de manera egoista. Per això, fa falta un enfocament internacional per tractar el tema. Analitzant el problema, els investigadors mostren que l'esforç pesquer no està distribuït de manera homogènia en l'oceà, sinó en 14 províncies. Aquesta divisió ofereix una partició de l'oceà més consistent amb els comportaments pesquers que les zones FAO definides actualment. A més, permeten observar la xarxa de ports que donen suport a la pesca en aquestes províncies, informació que es pot usar per a un millor control pesquer. Les ZEE generalment tenen una regulació adequada de l'extracció de recursos pesquers. No obstant això, els hàbitats d'aquests animals no necessàriament han de coincidir amb aquestes zones, i, de fet, molt sovint inclouen diverses zones o aigües fora de la jurisdicció nacional. Precisament, hem observat que hi ha una acumulació de pesca arran de les ZEE més productives, de manera que el 47 per cent de la pesca mundial en aigües internacionals es concentra en franges adjacents a les ZEE de 200 km d'amplària. 

Per analitzar la posició dels vaixells pesquers, els científics varen utilitzar el sistema d'identificació automàtica AIS (per les seves sigles en anglès), utilitzat habitualment per evitar col·lisions entre navilis. Aquest tipus de dades permet obtenir el posicionament dels vaixells i la seva velocitat, la qual cosa permet deduir si pesquen o estan en trànsit cap a zones de pesca. El seguiment de les trajectòries d'aquests vaixells permet connectar les zones de pesca amb els ports que els donen suport, donant lloc a una xarxa que caracteritza l'economia global pesquera. Per exemple, destaca el rol dels ports de països amb rendes baixes i mitjanes com a punts neuràlgics per als vaixells que pesquen a alta mar, malgrat que tinguin banderes estrangeres. El 84 per cent de la pressió pesquera a alta mar la suporta només un 16 per cent dels ports analitzats. 

Aquest tipus d'estudis ens permeten conèixer millor com s'exploten els recursos marítims i avançar envers una pesca sostenible. Finalment, l'article afirma que un mecanisme plausible per evitar la tragèdia dels recursos comuns seria aplicar la teoria de jocs al problema de la gestió pesquera, incentivant primer els agents que mostrin més predisposició a cooperar, com ara els països amb economies menys desenvolupades, i pressionant més els que estiguin menys disposats a cooperar.

Jorge P. Rodríguez, Juan Fernández-Gracia, Carlos M. Duarte, Xabier Irigoien, Víctor M. Eguíluz. The global network of ports supporting high seas fishing. Science Advances. DOI: 10.1126/sciadv.abe3470