Investigadors analitzen com les nostres relacions afecten l'adopció d'innovacions
21 de octubre de 2024
L'estudi, publicat en PNAS Nexus, revela que les connexions indirectes en xarxes socials influeixen en l'adopció d'innovacions, amb un impacte que aconsegueix fins a dos terços del dels contactes directes.
L'experiment demostra que la influència dels amics dels amics pot ser clau en la propagació d'idees.
Un equip d'investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC), la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), ha demostrat experimentalment que les connexions indirectes en una xarxa social tenen un impacte significatiu en l'adopció d'innovacions. L'estudi, publicat en la revista PNAS Nexus, revela que la influència dels contactes indirectes és aproximadament dos terços i un terç de la dels contactes directes per al segon i tercer cercle d'influència, respectivament.
Els investigadors van dissenyar un experiment amb més de 590 participants distribuïts en una vintena de sessions per a analitzar com es propaguen les innovacions en una xarxa social. “No hem trobat experiments que investiguen aquest efecte en entorns controlats, així que decidim fer-ho nosaltres” comenta Anxo Sánchez, investigador en el Grupo Interdisciplinar de Sistemas Complejos (GISC), UC3M. Els participants havien de triar entre dos colors, representant un la "tradició" i un altre la "innovació", amb l'objectiu d'aconseguir un consens global. "Els nostres resultats mostren que l'adopció d'una innovació és un procés complex en el qual un individu sent una pressió significativa no sols de les seves connexions directes, sinó també d'aquells socialment pròxims", explica Manuel Miranda, investigador de l’IFISC i primer autor de l'estudi.
L'experiment es va dur a terme en quatre configuracions diferents, proporcionant als participants informació sobre les eleccions de color dels seus contactes directes i però també d'aquells a distàncies socials majors. És a dir, no sols coneixen quin color triaven les seves “amistats” si no també els “amics dels seus amics”. Els investigadors van utilitzar un model matemàtic que té en compte tant les interaccions directes com indirectes en la xarxa per a ajustar els resultats experimentals i determinar com decau la influència amb la distància social.
"Aquest estudi desafia la suposició comuna que només les interaccions directes determinen la dinàmica d'adopció d'innovacions", afegeix l'investigador de l’IFISC Ernesto Estrada. "Hem demostrat que els individus també són influenciats significativament pel seu segon i tercer cercle de contactes".
Les troballes tenen implicacions importants per a comprendre com es propaguen les idees, comportaments i tecnologies en la societat. A més, podrien aplicar-se en àrees com a polítiques de salut pública, màrqueting o canvi social. Aquest treball interdisciplinari combina mètodes experimentals amb models matemàtics avançats per a llançar llum sobre els complexos processos d'influència social en la difusió d'innovacions. "Aquests resultats s'obtenen tractant a tots els 'amics' com un grup indistinguible. Resoldre i intentar predir aquesta influència a nivell particular requerirà més treball" afirma María Pereda, investigadora de la UPM.
Els investigadors conclouen que aquest estudi obri noves vies per a investigar com es propaguen les innovacions en les xarxes socials i suggereix que les estratègies per a accelerar l'adopció de noves idees o tecnologies haurien de tenir en compte no sols les connexions directes, sinó també la influència dels cercles socials més amplis.
Imatge: Recreació del dispositiu experimental al qual va sotmetre als participants.
Manuel Miranda, María Pereda, Angel Sánchez, Ernesto Estrada, Indirect social influence and diffusion of innovations: An experimental approach, PNAS Nexus, Volume 3, Issue 10, October 2024, pgae409, https://doi.org/10.1093/pnasnexus/pgae409
