Física per a entendre el conflicte ucraïnès
25 de maig de 2022
Dos investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) ha analitzat l'existència de “les dues Ucraïnes” mitjançant eines de física estadística: l'evidència basada en dades no suporta aquesta hipòtesi.
Massimiliano Zanin i Johann Martínez, investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC), han analitzat el conflicte d'Ucraïna des de la perspectiva de la física estadística. En l'article, publicat en Chaos (AIP Publishing), els autors van analitzar un conjunt de dades sobre successos violents ocorreguts dins d'Ucraïna entre gener de 2021 i abans del conflicte armat del 24 de febrer de 2022.
La “teoria de les dues Ucraïnes” afirma l'existència de regions pro-occidentals i pro-russes clarament definides dins del país. Aquesta hipòtesi, no obstant això, no sembla estar alineada amb la resposta unida dels ucraïnesos contra la invasió russa. Per a analitzar aquest problema, van utilitzar eines de la física estadística i dels sistemes complexos. Gràcies al creixent nombre de comunitats d'intel·ligència obertes, com el Armed Conflict Location & Event Data Project (Projecte de Dades de Localització i Esdeveniments de Conflictes Armats, ACLED), es tenen més dades rellevants a l'hora d'abordar estudis centrats en conflictes reals que secundin o rebutgin aquestes teories.
En el cas de les “dues ucraïnes”, els investigadors van utilitzar dues tècniques de la física estadística per a analitzar si l'ocurrència d'esdeveniments violents és conseqüència de l'existència d'aquestes dues regions diferenciades dins del propi país. Van desenvolupar aquesta idea sobre dos eixos: el temps i l'espai. En la dimensió temporal, van calcular l'entropia de la seqüència d'esdeveniments violents del país, la qual cosa permet veure si els successos són aleatoris (cada esdeveniment és independent dels altres), o d'altra banda si hi ha una estructura regular en els successos reportats en les dades.
Això aconsegueix determinar si un succés violent està correlacionat amb un anterior. D'altra banda, en la dimensió espacial van reconstruir xarxes complexes funcionals, on cada node representa una regió d'Ucraïna, i es connecten parells d'ells quan detecten que els esdeveniments d'una regió potencialment depenen dels esdeveniments ocorreguts en l'altra. Totes dues anàlisis, aplicats al mateix conjunt de dades, permeten determinar que independent és un esdeveniment de la resta, tant espacial com temporalment.
Els resultats obtinguts no evidencien l'existència de les “dues ucraïnes”, com tampoc que la part oriental estigui sent explotada per la meitat occidental. Segons els autors, aquest resultat hauria de tenir-se en compte de cara a una possible resolució del conflicte, ja que les dades suggereixen que qualsevol proposta que impliqui la divisió del país seria artificial i possiblement no garantiria l'estabilitat i la pau a llarg termini.
Els autors conclouen que, amb les dades utilitzades i les tècniques emprades, la teoria de les dues Ucraïnes no està recolzada. Si bé existeixen conflictes interns dins del país, manquen de límits geogràfics definits: aquests conflictes formen una xarxa complexa d'interaccions difícilment reduïble a diferències entre l'est i l'oest. Encara que l'article resulta en una primera aproximació al concepte, una anàlisi més profunda i detallat amb un major volum de dades, és necessari per a confirmar els resultats.
M. Zanin and J. H. Martínez. Analyzing international events through the lens of statistical physics: The case of Ukraine, Chaos 32, 051103 (2022). DOI: https://doi.org/10.1063/5.0091628
