Ell model del votant és un modelo per als votants? Estudi sobre l'evolució de les tendències de vot a les eleccions presidencials americanes
25 de abril de 2014
Investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, IFISC (CSIC/UIB), han presenat un treball sobre els resultats de les eleccions presidencials americanes des de 1980 fins a 2012. Per primera vegada s'introdueix un model microscòpic de formació d'opinió basat en influència social (veïns i entorn residencial) i mobilitat recurrent (entorn laboral), capaç de reproduir regularitats estadístiques dels resultats electorals.
El treball s'inicia amb la identificació de regularitats estadístiques dels resultats electorals americans des de 1980 fins a 2012. En total s'han recollit les dades dels 3.117 comtats americans durant 9 eleccions consecutives. En aquesta primera fase els investigadors han detectat una constant dispersió dels percentatges de vot per comtat al voltant de la mitjana, i que les correlacions espacials dels percentatges de vot decauen de forma logarítmica, com a conseqüència de la influència entre comtats per la seva proximitat geogràfica. A partir de la constatació d'aquestes dades s'ha generat un model microscòpic d'opinió basat en influència social (en forma d'imitació aleatòria imperfecta) i mobilitat recurrent (donant als agents un lloc de residència i un altre de treball, partint de les dades del cens). Una vegada elaborat el model, s'ha calibrat i confrontat amb les dades reals, i s’ha comprovat que hi ha concordança entre els resultats del model i les dades electorals. El treball deixa clara la influència entre regions a causa del flux de gent que hi ha entre unes i altres per treballar i viure. Aquesta influència, en la forma d'imitació aleatòria, només és distorsionada en un 3 per cent de les vegades. És a dir, 3 de cada 100 interaccions d'un individu fan canviar la seva opinió de manera independent (lliure albir) i no copiant un dels seus veïns o companys de treball. El treball ofereix un enfocament poc habitual, ja que només compta amb un paràmetre de distorsió, el 3 per cent de lliure albir.
Per a aquest estudi s'han combinat els resultats electorals amb les dades dels censos de població, incloent els llocs de treball i residència. La combinació d'aquest tipus de dades és pionera en el camp de l'estudi dels mecanismes de formació d'opinió aplicats a resultats electorals, ja que l'elaboració de models per explicar les correlacions espacials en dades electorals s'ha basat tradicionalment en elements macroscòpics, és a dir, models continus, que fan ús extensiu d'equacions diferencials. En optar per models microscòpics es descriuen els individus i la seva interacció entre ells (cada persona amb els seus veïns i companys de treball).
Els mapes que simulen 36 anys d'eleccions presidencials americanes tenen algunes propietats estadístiques que es mantenen constants en el temps i són similars als resultats de les eleccions reals (Els comtats que votaren pels demòcrates són blaus i els que votaren pels republicans, vermells. La intensitat del color indica el marge de la victòria)
Aquest mapa mostra les connexions entre comtats, de casa al treball, per a les connexions més comuns (top 10%) segons dades del cens. Els investigadors feren servir aquestes dades com a part d'una simulació del comportament electoral a les eleccions presidencials americanes.
