La caiguda de l'imperi: la ‘americanizanització’ de l'anglès
21 de juliol de 2017
Un equip interdisciplinari d'investigadors, entre els quals es troben físics de l’IFISC (UIB-CSIC) i una lingüista de la UIB, han mapejat l'ús global de les variants britànica i americana de l'anglès alhora que analitzen el procés de ‘americanització’ d'aquest idioma al llarg dels dos últims segles.
De l'imperi britànic a la fi del segle XIX es deia que “mai es posava el sol”. Des d'Austràlia a Canadà, passant per l'Índia, Egipte, Sud-àfrica o el Carib, el territori britànic s'estenia pels cinc continents. Herència d'aquest extens imperi és el lloc indiscutible de l'anglès com a llengua internacional en política, ciència, comerç i fins i tot cultura. No obstant això, el sorgiment dels Estats Units com a potència mundial durant el s. XX ha conduït a un canvi en l'ús de l'anglès oral i escrit a l'ample del món, donant lloc a un procés de ‘americanització’ de l'anglès.
Un equip interdisciplinari d'investigadors entre els quals es troben científics de l’IFISC (UIB-CSIC) ha fet públic un estudi en el qual analitzen com es distribueixen espacial i temporalment les variants britàniques i americanes de l'anglès. Per a això, van prendre com a base per al seu estudi un corpus de més de 30 milions de tuits geolocalitzats, útil per examinar la distribució espacial, i la base de dades de Google Books, a fi d'observar l'evolució temporal. La variació lingüística es va investigar a nivell lèxic i ortogràfic, emprant una selecció adequada de alternantes britàniques i americanes.
D'aquesta forma, es va elaborar una llista de països ordenats pel nivell de ‘americanització del seu anglès. En els extrems d'aquesta llista es troben els Estats Units (com a país amb un major ús de l'anglès americà) i Irlanda (com el país amb més tuits en anglès britànic). El procés de “americanitzacio” floreix en observar que vint-i-tres dels trenta països de la llista utilitzen més l'anglès americà que el britànic. Fins i tot als països amb un major nombre de tuits que empren la norma ortogràfica britànica, el vocabulari utilitzat prové de la variant nord-americana. Únicament en el Regne Unit i Irlanda l'ús de l'anglès britànic domina tant l'ortografia com el vocabulari.
En el cas de l'evolució temporal, es pot observar com les obres publicades per editorials tant britàniques com a nord-americanes han sofert aquest procés de ‘americanització’, el qual s'accentua sobretot després de la publicació del primer diccionari americà en 1828 i durant la guerra freda, moment en el qual els Estats Units van afermar la seva posició com a primera potència mundial.
L'estudi constitueix un exemple de com l'ocupació de dades massives (‘big data’) permet analitzar i caracteritzar la manera en què les llengües evolucionen a l'espai i el temps tant en un registre formal com a col·loquial. De la mateixa manera, l'article posa de manifest com certs esdeveniments històrics suposen punts d'inflexió en l'evolució de l'ús de les llengües.
