Definint la ‘temperatura’ de les llengües

S'estima que el llenguatge humà "modern" ha acompanyat a la humanitat almenys durant els últims 100.000 anys. Desafortunadament, l'evolució històrica de les llengües està sovint poc documentada, i els registres no van més enrere en el temps que el moment en què es va introduir l'escriptura. A més, moltes de les llengües del món no tenen un registre escrit que ens permeti reconstruir aquesta evolució temporal.

Les causes que produeixen els canvis lingüístics han estat estudiades des del naixement de la teoria lingüística moderna a la fi del segle XIX. Es creu que aquests canvis es deuen a dos tipus de processos: verticals i horitzontals. D'una banda, els canvis que es produeixen a mesura que el llenguatge es va transmetent de pares a fills es descriuen com a verticals (intergeneracionals), mentre que els canvis que es produeixen per la influència d'una llengua o diverses llengües veïnes es descriuen com a horitzontals (a través del contacte entre llengües geogràficament pròximes).

Un equip interdisciplinari de científics, entre els quals es troba Tobias Galla de l’IFISC (UIB-CSIC), ha publicat un article en Science Advances titulat "Geospatial distributions reflect temperatures of linguistic features" en el qual proposen i analitzen un model d'evolució lingüística. El seu model descriu tant els processos verticals com els horitzontals, i a partir del model defineixen la "Temperatura Lingüística" com la relació d'errors en la transmissió i el nombre de vegades que una característica es copia fidelment. És a dir, la temperatura lingüística és una mesura del propens que és un tret lingüístic a sofrir canvis.

El treball publicat Galla i els seus coautors van simular l'evolució de diferents característiques lingüístiques. Utilitzant aquestes simulacions, anàlisis matemàtiques i dades recollides en l'Atles Mundial d'Estructures del Llenguatge (WALS), els investigadors van estimar empíricament la temperatura lingüística de diferents característiques com ara partícules interrogatives, números ordinals, consonants uvulars i construccions passives. L'anàlisi es va basar en la regularitat de la distribució dels trets entre les llengües del globus, per exemple, alguns trets apareixen en patrons agrupats en l'espai, i altres estan més dispersos.

Aquest tipus de models computacionals es vénen utilitzant àmpliament en altres camps com la modelització de dinàmiques d'opinió en ciències socials, o l'evolució genètica en la biologia; aquest treball estableix un pas més en la utilització de mètodes que van des de la física estadística fins als problemes en les ciències socials computacionals.

Geospatial distributions reflect temperatures of linguistic features. Henri Kauhanen, Deepthi Gopal, Tobias Galla and Ricardo Bermúdez-Otero. Science Advances 01 Jan 2021: Vol. 7, no. 1, eabe6540. DOI: 10.1126/sciadv.abe6540

• El Diari de la UIB
• Diari de Balears