Investigadors de l'IFISC descobreixen un vincle crític entre la mobilitat i la propagació d'epidèmies

• Un nou estudi, liderat per investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), revela la relació entre la mobilitat humana i la propagació d’epidèmies, amb un descobriment clau: un llindar crític de mobilitat que pot desencadenar grans brots epidèmics. 
• Aquesta investigació proporciona informació valuosa per al disseny d'estratègies de contenció d'epidèmies basades en la mobilitat, amb implicacions significatives per a la salut pública i la formulació de polítiques.

Com influeixen les polítiques de contenció d'epidèmies en la seva propagació? Un estudi nou publicat a Scientific Reports analitza les polítiques de contenció d'epidèmies en funció del nivell crític de mobilitat, és a dir, el nivell de mobilitat de la població en què es poden desencadenar grans brots, oferint noves perspectives sobre com el comportament humà i polític influeix en la propagació de malalties infeccioses. La investigació, liderada per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), posa llum sobre aquesta complexa relació, amb implicacions per dissenyar estratègies de contenció més efectives.

L'estudi va ser realitzat per un equip d'investigadors de l'IFISC en col·laboració amb Kido Dynamics SA, l'Institut de Matemàtica Aplicada Mauro Picone (IAC) i el Centro Studi e Ricerche Enrico Fermi (CREF). Junts varen desenvolupar un model basat en agents per simular la interacció entre la mobilitat i els contactes socials. «Hem descobert que les polítiques de contenció d'epidèmies, com els sistemes de semàfors de COVID-19, modelen una epidèmia a través de la interacció amb el nivell crític de mobilitat», explica Jesús Moreno, autor principal de l'estudi. «Aquest descobriment té implicacions significatives per al disseny d'estratègies de contenció d'epidèmies».

Els investigadors varen modelar els seus agents a partir de dades de mobilitat anònimes de telèfons mòbils de 13 milions d'usuaris a Espanya durant 42 setmanes, des de gener de 2020 fins a octubre de 2024. «L'ús d'un conjunt de dades tan ampli i real ens va permetre basar el nostre model teòric en patrons de comportament humà observats durant les fases clau de la pandèmia de COVID-19», afegeix Ramasco, investigador sènior de l'IFISC.

L'estudi va examinar dos tipus principals d'intervencions no farmacològiques: polítiques de semàfors i intervencions inspirades en la mobilitat crítica. Les intervencions de semàfors varen crear un patró oscil·lant en la progressió de l'epidèmia, amb períodes alterns de major i menor transmissió. Aquesta estratègia, si es realitza amb prou rapidesa, va ajudar a aplanar la corba i evitar pics inabastables de casos, mentre que si es realitza amb vacil·lació pot agreujar la situació. D'altra banda, les restriccions basades en la mobilitat crítica varen demostrar ser particularment efectives. En limitar el moviment quan la mobilitat superava el llindar crític identificat a l'estudi, els investigadors varen demostrar que era possible reduir significativament les taxes de transmissió i mantenir el control de l'epidèmia sense recórrer a obertures i tancaments erràtics. «Ambdues intervencions, quan s'apliquen estratègicament, varen mostrar potencial per guiar l'epidèmia cap a un estat més manejable, però només aquelles que consideren el nivell crític de mobilitat aconsegueixen equilibrar les preocupacions de salut pública i les consideracions socioeconòmiques», diu Moreno.

Els investigadors emfatitzen que el seu model, tot i ser senzill, captura l'essència de la relació entre la mobilitat i els contactes socials. «Els nostres descobriments subratllen la importància de considerar l'aspecte crític de la mobilitat en les estratègies de contenció d'epidèmies», explica Ramasco. «Això podria ajudar els responsables polítics a prendre decisions més informades per minimitzar la pressió sobre el sistema de salut mentre equilibren factors econòmics i socials».

Aquesta investigació proporciona una nova perspectiva sobre el paper de la mobilitat en la dinàmica de les epidèmies i estableix les bases per a futurs estudis que explorin els factors que impulsen aquests patrons. En avançar en la comprensió de la propagació d'epidèmies, l'estudi ofereix idees valuoses per als responsables polítics i els professionals de la salut pública que s'esforcen per protegir els ciutadans de les malalties infeccioses. «Integrar dades de mobilitat en les polítiques de salut pública podria ser un canvi de joc per prevenir brots catastròfics», conclou Moreno.

Moreno López, J.A., Mateo, D., Hernando, A. et al. Critical mobility in policy making for epidemic containment. Sci Rep 15, 3055 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-86759-5

• El diari de la UIB