Un estudi suggereix que el canvi climàtic obre la porta a una malaltia de la vinya que Europa va esquivar fa 150 anys

• Una col·laboració entre l’IFISC i l'empresa Tragsa analitza l'expansió global de la malaltia de Pierce, que s'expandeix pel Mediterrani des de fa una dècada

Fins al s. XXI, el bacteri Xylella fastidiosa, culpable de provocar la letal malaltia de Pierce en vinyes, es considerava un patogen exclusiu d'Amèrica del Nord. Una situació que va canviar radicalment amb la detecció del primer cas a l'illa de Mallorca en 2017 i recentment a Portugal i Itàlia. Els ceps infectats per aquesta epidèmia que transmeten uns insectes produeixen pocs fruits i de poca qualitat, les seves branques es necrosan i cauen, arribant a morir als pocs anys. Un panorama que el canvi climàtic empitjora i pel qual el sector vitivinícola està preocupat a causa de les pèrdues milionàries que implica en cultius sencers d'oliveres i ametllers, ja que les plantes afectades han de ser arrencades immediatament.

Entre els brots europeus de la malaltia de Pierce analitzats, amb mostres d'Itàlia, França, Alemanya i Espanya, s'ha rastrejat l'origen del bacteri X. fastidiosa fins a Califòrnia (els Estats Units). Ara, en un nou treball científic que aplica models epidemiològics a la recerca històrica, científics de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB) han volgut conèixer com Europa es va deslliurar de la malaltia fa 150 anys.

L'estudi d'aquest centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), publicat originalment en la revista científica especialitzada Proceedings of the Royal Society B, ha estat nomenat “el més destacat en recerca de la literatura científica” d'altres capçaleres per Science la setmana de la seva publicació.

La nova recerca aclareix un succés històric clau curiós. A mitjan segle XIX, l'exportació de nous llinatges de parres des d'Amèrica del Nord al sud de França va introduir múltiples organismes insòlits fins a aquest moment en els camps europeus. Això va ocasionar un declivi massiu en la indústria vitivinícola de l'època, degut sobretot a la plaga de filoxera en la península ibèrica, provocada per un pugó que aniquilava les planta devorant-les per l'arrel. No obstant això, la X. fastidiosa no es va propagar pel Mediterrani en 1875 i no s'ha donat rastre de la malaltia de Pierce fins a dos segles després.

La biogeografia determina la virulència de les epidèmies

El primer autor d'aquest nou treball, Eduardo Moralejo, del Grup Tragsa, apunta a com va anar probablement el clima europeu de l'època, de “temperatures més fresques”, la qual cosa va impedir que la X. fastidiosa s'expandís pel continent. “El clima va ser una barrera natural enfront de la malaltia”, detalla el científic. Així com que les zones dels Estats Units des d'on es van exportar els nous empelts per a les vinyes franceses no havien contret encara la malaltia de Pierce.

Entre les múltiples coincidències històriques del treball, assenyala Manuel Matías, coautor de l'estudi i líder de l'equip, destaca que la massiva importació de vinyes nord-americanes resistents a la filoxera es va realitzar durant la dècada de 1870 per a lluitar contra aquesta plaga de la vinya que arrasava en aquest moment les vinyes del sud d'Europa.

“La importació massiva de vinyes es va deure a la seva resistència a la filoxera, precisament perquè històricament havien conviscut, per això sorprèn que la Xylella no s'implantés a Europa, ja que es tractaven de parres potencialment infectades”, reflexiona el científic de l’IFISC (UIB-CSIC). I alerta que les conclusions de la recerca també serveixen d'advertiment per al futur de les epidèmies: “L'augment de les temperatures provocades pel canvi climàtic, molt pronunciades especialment a partir de 1990, fa més probable la propagació de la malaltia de Pierce en zones que abans no estaven afectades”. El seu equip científic documenta de prop aquest bacteri que devora oliveres al Mediterrani.

L'anàlisi de la filogènia del bacteri X. fastidiosa ha permès als científics “rastrejar l'últim avantpassat comú” i datar el seu origen a 1884, en Anaheim, Califòrnia (els EUA). Des d'on, en menys d'una dècada, es va propagar de Napa Valley, una zona encara avui reconeguda per les seves vinyes, al nord de l'estat.

L'investigador de l‘IFISC (UIB-CSIC) i coautor de l'anàlisi, Àlex Giménez-Romero, sosté que existeixen pocs exemples documentats que concretin els processos pels quals “es paralitza o propaga una malaltia a nivell geogràfic”. D'aquí la necessitat d'aplicar models matemàtics que conjuminin història, estadística i genètica de plantes per a explicar per què, en un moment on la malaltia de Pierce ja era un problema als EUA cap a finals del s. XIX, no obstant això, Europa va romandre al marge.

Les vinyes europees van esquivar aquesta pandèmia gràcies a les seves “condicions climàtiques, la majoria per sota del llindar necessari per a desenvolupar la malaltia”, resumeix l'expert. Una conclusió a la qual arriben gràcies al seu enfocament des de l'epidemiologia i ecologia que analitza “el desenvolupament del patogen X. fastidiosa al llarg de 150 anys”.

Per aquest motiu, Giménez-Romero, de l’IFISC-UIB-CSIC, insisteix que la indústria vitivinícola i les autoritats han de “conèixer el fenomen” de la malaltia de Pierce i ser conscients que “Europa s'enfronta a un risc imminent d'epidèmies, especialment a les regions del sud”.

Moralejo E, Giménez-Romero À, Matías MA. 2024 Linking intercontinental biogeographic events to decipher how European vineyards escaped Pierce’s disease. Proc. R. Soc. B 291: 20241130. https://doi.org/10.1098/rspb.2024.1130

Jon Gurutz Arranz/IFISC/CSIC Comunicación

• CSIC
• La marea
• Islas baleares 24 horas
• Extremadura digital 24 horas
• Noticias de huelva
• Santiago24horas
• Noticias de cantabria
• Burgos digital 24 horas
• Alicante 24 horas
• Ourense 24 horas
• Castellon 24 horas
• Noticias de Santander
• Bilbao 24 horas
• El portal uco
• Vigo 24 horas
• Canal racing
• Toledo digital 24 horas
• Vitoria 24 horas
• Torrelavega 24 horas
• Cordoba 24 horas
• Europa 24 horas
• Pamplona 24 horas
• Cadiz 24 horas
• Sevilla 24 horas
• Valencia 24 horas
• Agronews Castilla y León
• CTAEX
• Phytoma
• Siete Días Marbella