El canvi climàtic potència el bacteri que devora oliveres al Mediterrani

• La nova recerca se centra en l'impacte de la infecció al costat de l'escalfament global en vinyes i zones europees protegides amb denominació d'origen

Xylella fastidiosa, el bacteri causant de malalties mortals que ja ha aniquilat milions de plantes en obstruir els seus conductes i teixits vegetals, es beneficia del canvi climàtic. Personal investigador de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha estudiat mitjançant una nova tècnica la seva propagació durant els últims 20 anys per a conèixer com serà el seu futur en els diferents escenaris que planteja l'escalfament global. En el treball han col·laborat investigadors de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA), centre mixt del CSIC i la Universitat de Cantàbria. Aquestes troballes, recentment publicats en un estudi en la revista científica Scientific Reports, descriuen com un augment de més de 3 graus en la temperatura mitjana del planeta seria un “punt d'inflexió en el risc” que el bacteri, que afecta oliveres, ametllers i vinyes dels països mediterranis, s'expandeixi més al nord a Europa.

El clima determina l'àrea en la qual poden ocórrer aquestes malalties, d'aquí ve que una temperatura favorable potenciï el desenvolupament de brots epidèmics. El científic Manuel Matías, del IFISC-CSIC-UIB i autor d'aquesta recerca, considera el canvi climàtic clau en el “impuls i distribució de les malalties en les plantes de tot el món”. L'equip que lidera Matías ha delimitat l'efecte contagiós de la X. fastidiosa en quatre estadis diferents de creixement continuat de les temperatures que es preveuen per als pròxims anys: un increment de 1,5, 2, 3 i fins a 4 graus, respecte a nivells preindustrials. En tots els escenaris es repeteix el patró de major risc d'infecció a causa de l'augment de temperatura.

Una epidèmia global amb milions de pèrdues

S'acaba de complir una dècada des de la primera detecció del bacteri X. fastidiosa a Europa, que fins al segle XXI es considerava oficialment un patogen restringit només al continent americà. A Califòrnia (els Estats Units), aquest bacteri causa la malaltia letal de Pierce en la vinya, generant pèrdues milionàries en el sector vitivinícola anualment. Les plantes infectades produeixen pocs fruits i de poca qualitat, les seves fulles es descoloreixen, necrosan i cauen, i els ceps poden arribar a morir en pocs anys. Respecte als brots europeus analitzats, es considera als insectes del grup dels cicádids -també coneguts com cigarrillas o cigales-, concretament a l'insecte Philaenus spumarius, com a principal i únic vector transmissor. La ràpida propagació de la malaltia ja ha provocat la destrucció de cultius a Itàlia, i també és la culpable que s'hagin hagut d'arrencar milers d'ametllers en illes Balears i Alacant.

La recerca, que pot consultar-se aquí, recull com l'augment prolongat de les temperatures expandeix la distribució de X. fastidiosa pel sud d'Europa i especialment per la regió mediterrània, sent França, Itàlia i Portugal els països més afectats. El treball també assenyala una disminució de l'insecte P. spumarius, encara que marginal en algunes zones, tal com bona part d'Espanya, que augmentaria lleugerament el seu nínxol ecològic en les zones europees més continentals o muntanyenques.

La denominació d'origen no escapa a la ‘fastidiosa’

Els investigadors consideren el canvi climàtic com un dels majors reptes per a la política agrícola de la Unió Europea. D'aquí ve que argumentin que saber què succeirà en unes certes regions servirà per a prendre millors decisions a futur i prevenir el possible impacte de la malaltia en els cultius. Per aquest motiu, els científics han quantificat el risc d'infecció de X. fastidiosa a diferents escales espacials; a nivell de país, denominacions d'origen i plantacions vinícoles conegudes.

Basant-se en una anàlisi de la superfície en risc per país, els científics han acarat com, en un escenari inicial que projecta un augment de temperatura d'1.5 graus, Portugal i Grècia s'enfronten al major risc de contagi, amb un 12% i 2% més, respectivament. Un escenari que, amb 4 graus més, s'elevaria a un “sorprenent” risc, admeten, del 47% i 63%. Els autors descriuen com en aquest escenari França i Itàlia també experimentarien un risc “rellevant”, encara que menor. En el cas d'Espanya, el segon major productor de vi, aclareixen que el risc es mantindria semblança als nivells actuals.

Una situació que contrasta amb les zones amb denominació d'origen, on un augment de més de 2 graus posaria de debò risc els cultius vinícoles, com els que estan al sud-est de França; el Penedès, a Espanya; la Bairrada portuguesa o la Toscana, a Itàlia, entre altres. Aquestes dades es poden consultar en línia en la web del IFISC, acompanyats d'una detallada anàlisi per denominació d'origen, tipus de risc, escenari segons l'augment de la temperatura, i que a més està organitzat per país i zona geogràfica.

Els autors admeten les limitacions del seu model que treballa amb projeccions climàtiques en enfrontar-se a l'intricat dels microclimes que es donen en algunes zones vitivinícoles. Malgrat això, consideren important intentar comprendre la forma en la qual es propaga la malaltia, d'aquí l'origen interdisciplinari de l'estudi, que conjumina models epidemiològics i climàtics. La recerca conclou argumentant que la nova informació servirà per a poder gestionar millor els recursos destinats a prevenció, donant així prioritat a les àrees segons el seu percentatge de risc d'infecció. Una forma en la qual Europa pot, malgrat la incertesa, prendre millors decisions i estratègies eficaces per a mitigar els riscos que planteja la malaltia de Pierce. Una manera, precisen els científics, de salvaguardar el futur de la viticultura enfront del canvi climàtic.

Foto: Una projecció amb diferents escenaris en els quals es distribueix la Xylella fastidiosa i l'insecte Philaenus spumarius per Europa i el Mediterrani, baix diferents condicions climàtiques respecte a l'escenari actual (una mitjana entre 2003-2022).

Giménez-Romero, Álex; Iturbide, Maialen; Moralejo, Eduardo; Gutiérrez, José M.; Matías, Manuel A. Global warming significantly increases the risk of Pierce’s disease epidemics in European vineyards. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-024-59947-y

• CSIC
• ABC
• Siglo XXI
• Última Hora
• Todo Alicante
• InfoBae
• RTVE
• Asturias Mundial
• Interempresas
• Servimedia
• Agropopular
• Mundiario
• Agronews
• El Observador
• Diario de Mallorca
• Europa Press
• Diario de la Mancha
• Mallorca Services
• Head Topics
• Eco Avant
• Noticias de la Ciencia
• Guía Verde
• Mundiario
• Olimerca
• El Diario Vasco
• Agencia SINC
• El diari de la UIB
• Nova Ciencia
• El Periódico
• El Diario
• 20 minutos
• Phytoma
• AMP
• Portal Frutícola
• Valencia Fruits
• Ecoticias
• El Periódico de España
• EurekAlert!
• Phys
• Technology Networks
• Bioengineer
• Lokalno
• The microbiologist
• Tridge
• Atelier
• Earth
• Ezadar
• El Debate
• Huffington Post
• The Conversation
• Agrodigital
• La Sexta
• Sport
• Nipponese
• Nouvelles du Monde
• MSN
• Mirage News
• Noticias de la Tierra
• Información
• Copernicus
• Global Plant Council
• Italy 24
• Montalcino News
• Green Economy Agency
• Wine News
• EUNews