Ciutats com a pous gravitatoris de la mobilitat
30 de agost de 2019
La pol·lució urbana, la qualitat de l'aire, la demanda de noves infraestructures, la difusió d'epidèmies, l'estructura de la ciutat o les condicions econòmiques són algunes de les qüestions que es poden beneficiar de l'estudi de la mobilitat humana. Des d'un punt de vista teòric, hi ha dos enfocaments que es vénen utilitzant de forma majoritària per a l'anàlisi de la mobilitat: els models de “oportunitat”, en els quals certes àrees tancades suposen un atractiu per als agents, o els gravitatoris, en els quals s'estableixen els punts més atractius l'interès dels quals decau amb la distància a mesura que ens allunyem d'ells. El model gravitatori s'inspira en les clàssiques lleis de Newton, actuant la població treballadora com a massa de manera que la mobilitat es veu atreta cap a nuclis urbans.
Un estudi realitzat per investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) i publicat en la revista Nature Communications planteja estudiar la mobilitat diària casa-treball amb un camp vectorial. L'existència del camp i les seves característiques s'ha corroborat en grans ciutats de tot el món amb dades tant del cens com de Twitter. De fet, emergeix un patró molt definit orientat cap al nucli central de les ciutats. Aquest camp, gràcies a les propietats matemàtiques observades empíricament (irrotacionalitat) deriva d'un potencial escalar que caracteritza la mobilitat pendular a les ciutats, que com els potencials gravitatoris pot tenir un o més centres depenent de com s'organitzin els fluxos. Entre els seus avantatges, està el fet que admet un tractament analític baix lleugeres simplificacions.
La forma dels camps que es defineixen permet obtenir una representació fidel de com s'organitza la mobilitat de la massa laboral a les ciutats, trobant els punts amb major atracció i redefinint els límits de l'àrea metropolitana. Fins i tot s'observa com grups de “petites ciutats” formen sistemes gravitatoris anàlegs als sistemes binaris o ternaris que es poden observar en astrofísica. D'igual manera, apareixen punts d'equilibri (anomenats punts de Lagrange) en els quals la suma dels vectors d'atracció resulta zero. Aquests punts juguen un paper important en l'anàlisi teòrica de la proposta.
Aquest estudi obre les portes al desenvolupament de tècniques més profundes que permetin un enteniment més analític de la mobilitat humana recurrent.
Mazzoli, Mattia; Molas, Àlex; Bassolas, Aleix; Lenormand, Maxime; Colet, Pere i Ramasco, José J. (2019). Field theory for recurrent mobility. Nature Communications, 2019. 10:38965. https://doi.org/10.1038/s41467-019-11841-2
