Analitzar la comunicació en línia com a sistema ecològic
23 de abril de 2021
Un equip internacional de científics, entre els quals hi ha investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC), ha publicat un estudi que analitza els sistemes de comunicació en línia des del punt de vista de l'ecologia. L'article, publicat a Nature Communications, planteja un model segons el qual la lluita per la visibilitat entre els usuaris provoca canvis en l'arquitectura de la xarxa de comunicació, ja que la fa evolucionar a estructures autosimilars i niades. Per fer-ho, plantejaren un model teòric de propagació d'informació que posteriorment fou validat comparant la dinàmica proposada pels investigadors amb una gran quantitat de dades reals, entre les quals s'inclouen, per exemple, les eleccions espanyoles de 2019 o el terratrèmol que sacsejà el Nepal l’any 2015.
Vivim en l'era de la informació, en la qual, en el context de la comunicació en línia, constantment es produeixen, manipulen i difonen una quantitat enorme de petites peces d'informació. Això, sumat al fet que les habilitats cognitives humanes són limitades, ens mena a un coll de botella cognitiu, que acaba generant una competició feroç entre la informació per ser visible.
En aquest context, en el qual els actors són alhora emissors i receptors d'informació, la comunicació es pot entendre com una xarxa competitiva en la qual mecanismes històricament aplicats a l'ecologia (com el mutualisme o l'adaptació) són els responsables de la seva evolució. Per analitzar l'estructura de les xarxes de comunicació en línia i com canvien amb el temps, els investigadors mesuraren principalment dos paràmetres: la modularitat i la nidificació. Mentre que la primera dona compte del nombre de subgrups separats que existeixen, la segona analitza com de subdividida i jerarquitzada està la informació.
Els investigadors comprovaren, d'una banda, que un nivell de modularitat elevat correspon a un escenari d'atenció fragmentada en el qual els usuaris se centren principalment en els seus propis temes d'interès, un determinat subconjunt d'etiquetes (paraules clau que n’identifiquen el contingut), la qual cosa facilita l'aparició de blocs identificables. D'altra banda, observaren que valors de nidificació elevats porten a una autoorganització del sistema per atendre un o pocs temes. En aquests casos, les comunicacions giren entorn d'un petit conjunt d'etiquetes i usuaris generalistes, amb individus molt actius que participen en moltes facetes de la discussió.
L'estudi obre possibilitats noves en l'anàlisi de les comunicacions humanes en línia mitjançant eines potents ben conegudes i utilitzades en el camp de l'ecologia. Això permetrà aplicar models i estratègies que permetin, per exemple, trencar dinàmiques d'expansió d'informació falsa o de polarització extrema.
Palazzi, MJ, Solé Ribalta, A., Calleja Solanas, V. (et al.) (2021). An ecological approach to structural flexibility in online communication systems. Nat Commun 12, 1941. https://doi.org/10.1038/s41467-021-22184-2.
