La world-wide waste web, la xarxa per la qual viatgen les nostres escombraries

28 de març de 2022
  • Un grup d’investigadors de l’IFISC han identificat que 57 països del món es troben en un perill de congestió per deixalles elevat. 
  • L'estudi, publicat a Nature Communications, ha analitzat les xarxes mundials d'intercanvi de diferents tipus d'escombraries entre 2001 i 2019.

Un grup d'investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) liderats pel doctor Ernesto Estrada ha identificat la llista dels països que presenten un risc més alt de saturar la seva capacitat de gestionar les escombraries. L'article, publicat a Nature Communications, ha reconstruït la world-wide waste web, un conjunt de xarxes globals d'intercanvi entre països que importen i exporten escombraries. Els investigadors varen definir una xarxa diferent per a cadascun dels tipus de deixalles analitzades utilitzant dades de la base de dades en línia de la BaC (Basel Convention on the Control of Transboundary Movement of Hazardous Wastes and their Disposal) i la varen comparar amb la capacitat individual de cada país per gestionar aquests residus.

Anualment es produeixen entre 7 i 10 miliards de tones d'escombraries a tot el món. Dins aquests s'inclouen entre 300 i 500 milions de tones de deixalles perilloses, ja sigui pel seu caràcter corrosiu, inflamable o tòxic. Una part d'aquestes restes no queda al país d'origen i viatja a través de la world-wide waste web per ser processada en un altre lloc. Això es fa, d'una banda, per desfer-se de les restes de forma més econòmica en el cas dels països exportadors d'escombraries i, per una altra, per tenir fàcil accés a materials recol·lectats mitjançant el reciclatge d'aquestes deixalles, en el cas dels països importadors. És per això que la world-wide waste web és una xarxa direccional i ponderada, és a dir, els residus viatgen d'un país A a un país B, però no a l'inrevés ni en la mateixa quantitat que de A a C, per exemple. Aquesta característica queda patent en la gran asimetria a l'hora d'importar i exportar residus perillosos entre països desenvolupats (típicament exportadors) i en vies de desenvolupament (típicament importadors).

No obstant això, la capacitat de processar aquestes restes no és igual per a tots els països, i molts corren el risc de congestionar-se, és a dir, importar més quantitat de deixalles que la que són capaços de gestionar sense comprometre el medi ambient. Per quantificar això, els investigadors utilitzen l’EPI (de les sigles en anglès Enviromental Performance Index), una classificació que indica «quins països aborden millor els reptes mediambientals a què s'enfronta cada nació» i que proporciona informació sobre la capacitat de gestionar diferents tipus de residus. Aquest índex, al costat de l'estructura de la world-wide waste web, permet identificar els països amb un alt risc de congestionar-se ràpidament si l’EPI no es correspon amb la quantitat de residus perillosos que importen. Dels 57 països que estan en aquesta situació de risc alt, 29 són a Àfrica, 16 a Àsia, 5 a Amèrica, 4 a Europa i 3 a Oceania. L'impacte d'aquests països en risc de congestió alt pot comprovar-se mitjançant l'anàlisi de les petjades químiques (chemical fingerprints), elements químics generats pels residus que deixen restes quantificables al medi en forma de metalls pesants, composts orgànics volàtils o contaminants orgànics persistents.

Quant a l'estructura de la world-wide waste web, l'estudi afirma que la densitat de connexions ha disminuït entre 2001 i 2019 i, a més, ha observat que molts de països es van convertint o bé exclusivament en importadors de residus (com Mèxic) o bé exclusivament en exportadors (com la Xina).

Els autors conclouen que aquest estudi obre la porta a una gestió dels residus perillosos més eficient i que permeti la implementació de mesures que en garanteixin un millor control.


Johann H. Martínez, Sergi Romero, José J. Ramasco, and Ernesto Estrada. The world-wide waste web. Nat. Comm. DOI: 10.1038/s41467-022-28810-x



 trash

Projectes d'investigació relacionats

OLGRA

Operadores Laplacianos en grafos y redes con repulsores/atractores y dinámicas relacionadas

I.P.: Ernesto Estrada
El uso de grafos está ampliamente extendido como una herramienta matemática para el estudio de diversos sistemas. En Físicas estos son usados en modelos electrónicos de sistemas conjugados, en sistemas de spines, ...

Aquesta web utilitza cookies per a la recollida de dades amb un propòsit estadístic. Si continues navegant, vol dir que acceptes la instal·lació de la cookie.


Més informació D'accord