Sobre la utilitat de restringir la mobilitat durant les pandèmies
30 de novembre de 2020
Les pandèmies causades per malalties infeccioses castiguen més durament a les grans ciutats que tenen una major densitat de població. Aquesta densitat implica un major nombre de ciutadans per àrea i, per tant, un major nombre de contactes entre ciutadans. D'altra banda, les zones rurals estan menys abarrotades i hi ha més espai disponible per a garantir distància social entre els seus habitants. No obstant això, tal com s'ha observat durant la pandèmia de la Covid-19 aquests dos tipus de poblacions no són estancs i constantment hi ha un flux de persones que van de les ciutats a les zones rurals i viceversa. Aquests moviments han estat limitats per les autoritats polítiques en un intent per no expandir la pandèmia de les grans ciutats als pobles.
Un grup d'investigadors, entre ells Massimiliano Zanin, investigador en l’IFISC (UIB-CSIC), ha publicat un article en la revista Chaos en el qual analitzen com d'efectives són les restriccions en la mobilitat en el context d'una pandèmia com la de la Covid-19.
Per a fer-ho, van simular un model clàssic d'infecció en el qual les persones es divideixen en tres grups: els susceptibles d'emmalaltir, els infectats amb capacitat de contagiar i els recuperats que han desenvolupat immunitat. Aquest model permet reproduir alguns resultats bàsics observats en epidemiologia. Després, van dividir aquest grup de persones en dues àrees, una d'elles amb una densitat de població significativament major representant una ciutat i una altra menys densa simulant una àrea rural. Per a comprovar com afecten les restriccions en la mobilitat a l'expansió de la infecció, van realitzar diferents simulacions amb polítiques més o menys restrictives i analitzant com afecten aquestes a l'impacte total en la població. Van assumir que les persones que abandonen la ciutat infectada tenen la intenció d'anar a una àrea amb menor densitat de població i quedar-se allí fins que la situació pandèmica quedi sota control, a més d'entendre que els ciutadans que viatgen a zones menys densament poblades reduiran els seus contactes socials al mínim sent allí.
Una de les claus del model és la unidireccionalitat dels moviments. És a dir, es permet als ciutadans que viuen a les ciutats amb major densitat de població abandonar la seva zona, però no al contrari. Fent això s'aconsegueix homogeneïtzar la densitat de població entre els diferents nuclis urbans, la qual cosa implica reduir-la en les grans ciutats a costa d'augmentar-la en les àrees rurals. Una menor densitat de població implica reduir la propagació, a l'haver menys probabilitat que dos individus qualssevol interactuïn i es produeixi un contagi. Les simulacions van mostrar que, si bé aquests moviments podrien ser una mica menys segurs per a les persones als pobles petits, en general, per a una situació de pandèmia global, aquesta reducció en la densitat d'àrees densament poblades és millor per al conjunt global de la població.
No obstant això, els investigadors remarquen que l'aplicació de polítiques que conduïssin a aquest comportament en el món real és complicada, i va més enllà del que un simple model matemàtic ens pot dir. Per exemple, el model no té en compte les diferències que poden haver-hi entre les diferents pressions en els sistemes sanitaris regionals; ni els problemes ètics associats amb l'acceptar l'increment de casos en una regió en llaura del bé global. Es tracta d'un estudi realitzat amb un model simplificat i per tant no es poden ni s’han d'extreure conclusions precipitades sense realitzar més estudis que confirmin el comportament observat. D'altra banda, aquest estudi també convida a la reflexió, i subratlla la importància de la recerca científica en la gestió de la situació tan crítica que estem vivint.
Travel restrictions during pandemics: A useful strategy?. Zanin, Massimiliano; Papo, David. Chaos 30, 111103 (2020). DOI: https://doi.org/10.1063/5.0028091
