La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha decidit concedir el Premi Nobel de Física 2021 a Giorgio Parisi, Syukuro Manabe i Klauss Hasselmann "per les seves innovadores contribucions a la nostra comprensió dels sistemes físics complexos". Tots els guardonats d'enguany han contribuït al fet que coneguem millor les propietats i l'evolució dels sistemes físics complexos", afirma Thors Hans Hansson, president del Comitè Nobel de Física.
La primera meitat del premi es va concedir a Syukuro Manabe (Universitat de Princeton), originari del Japó, i a Klaus Hasselmann (Institut Max Planck de Meteorologia, Alemanya) per "la modelització física del clima de la Terra, la quantificació de la variabilitat i la predicció fiable de l'escalfament global".La segona part del premi es va concedir a l'italià Giorgio Parisi (Universitat de la Sapienza de Roma, Itàlia) per "el descobriment de la interacció del desordre i les fluctuacions en els sistemes físics, des de l'escala atòmica fins a la planetària".
Els descobriments de Parisi es troben entre les contribucions més importants a la teoria dels sistemes complexos. Permeten entendre i descriure molts materials i fenòmens diferents i aparentment aleatoris, no sols en física sinó també en altres àmbits molt diferents, com les matemàtiques, la biologia, la neurociència i l'aprenentatge automàtic. Parisi ha dit que la major part de la seva recerca ha tractat de com els comportaments simples donen lloc a comportaments col·lectius complexos, i això s'aplica tant als cristalls d'espín com als estorninos.
Com a centre de recerca en física interdisciplinària i sistemes complexos, el *IFISC felicita els tres guardonats i aprofita aquesta oportunitat per a destacar el valor de la recerca en Sistemes Complexos que transgredeix les fronteres que separen les disciplines científiques.