Un nou mètode basat en dades geolocalitzats de Twitter detecta els corrents de refugiats a nivell mundial
22 de abril de 2020
Un equip liderat per investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) ha ideat un nou mètode per a detectar els corrents de refugiats a nivell mundial. El treball, basat en dades geolocaliztades de la xarxa social Twitter i dut a terme en col·laboració amb UNICEF ha permès als investigadors entendre per on passen i en quines zones es concentren els refugiats quan abandonen els seus països d'origen. Els resultats, publicats en la revista PLOS ONE, permeten que les autoritats i ONG millorin la gestió i concentració de les ajudes als refugiats.
L'estudi s'ha centrat en la crisi migratòria de Veneçuela, causant que uns quatre milions de veneçolans hagin abandonat el seu país entre 2015 i finals de 2018, segons dades de les Nacions Unides (ONU).
Els investigadors han desenvolupat un mètode de tractament de dades i l'han contrastat amb dades oficials, tot això amb un objectiu pràctic des de l'inici de l'estudi i sempre de la mà de les necessitats d'informació que UNICEF ha proporcionat. Segons els científics, la vigilància dels corrents migratoris és clau per a respondre a les crisis humanitàries i elaborar polítiques eficaces. Aquesta informació sol provenir d'enquestes i controls fronterers, però la falta d'accessibilitat i no tenir una imatge clara de què succeeix després de l'encreuament de fronteres redueix la seva utilitat.
Basant-se en les dades geolocalizades de Twitter, els investigadors van comprovar si els usuaris eren residents a Veneçuela durant els mesos i anys anteriors a la crisi i van monitorar la seva mobilitat agregada a la seva sortida del país després de l'inici de la confrontació entre el govern i l'oposició. Van comprovar la seva entrada en altres països, en quines ciutats es concentraven i si continuaven el seu viatge a terceres destinacions. Finalment, van contrastar aquestes dades amb els recollits per les autoritats en els encreuaments de frontera.
Els fluxos calculats són coherents amb les estadístiques oficials, sent el mètode versàtil i de gran abast, ja que pot utilitzar-se per a estudiar diferents característiques de la migració, com les rutes preferides, les zones d'assentament, la mobilitat a través de diversos països, la integració espacial a les ciutats, etcètera. Així mateix, proporciona resolucions geogràfiques i temporals precises, la qual cosa permet explorar qüestions no contemplades en els registres oficials
Els científics esperen que aquestes noves fonts d'informació puguin complementar a les oficials i ajudin les autoritats i organitzacions humanitàries a avaluar millor quan i on intervenir sobre el terreny.
Mazzoli, M.; Diechtiareff, B.; Tugores, A.; Wives, W.; Adler, N.; Colet, P. & Ramasco, J. (2020) «Migrant mobility flows characterized with digital data». PLoS ONE, 15(3): e0230264. DOI: 10.1371/journal.pone.0230264
