Investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) han desenvolupat un model matemàtic que caracteritza les malalties produïdes pel bacteri Xylella fastidiosa
Xylella fastidiosa, un bacteri fitopatogen de gran rellevància, ha emergit com una amenaça global per a la salut de molts cultius, ja que ha desencadenat malalties devastadores en una àmplia varietat de plantes a diferents regions del món. Aquest microorganisme es propaga principalment a través d'insectes vectors, com Philaenus spumarius a Europa, un tipus de cigala, i és conegut per la capacitat d’afectar espècies vegetals ornamentals, fruiteres i cultius comercials.
Recentment, n’han identificat la presència a diverses regions d'Europa, incloses Itàlia, Portugal i Espanya, amb un impacte especialment significatiu a l’Apúlia, Itàlia. L’arribada a aquesta regió l’any 2010 va provocar la pèrdua massiva d'oliveres, la qual cosa tingué repercussions econòmiques i ecològiques greus. A Espanya, les illes Balears es veuen particularment afectades per la xilel·la, amb més del 80 per cent dels ametllers infectats. Els cultius de vinyes també hi estan afectats i, recentment, s'ha confirmat la presència del subtipus del bacteri que ha causat grans danys a oliveres a Itàlia.
Una nova recerca publicada a Phytopathology introdueix un model matemàtic avançat dissenyat per comprendre i gestionar les epidèmies causades per aquest bacteri. Aquest model destaca per la capacitat de caracteritzar els patrons d'abundància de les poblacions de vectors observats al camp, amb la qual cosa proporciona una visió més precisa de la propagació del patogen. Si s’aplica el model a escenaris agrícoles reals, com ara oliveres a Itàlia i ametllers a Mallorca, els investigadors en demostren l’eficàcia per determinar el comportament d'aquestes malalties i desenvolupar estratègies específiques d'intervenció.
L'estudi té una rellevància especial perquè recentment s’ha detectat el bacteri que podria afectar oliveres mallorquines, i podrà ajudar a predir el desenvolupament de la malaltia i a dissenyar-ne estratègies de control. Un aspecte interessant del treball és que permet delimitar el moment d'introducció del bacteri detectat recentment a Mallorca, que se situaria de manera aproximada en els anys 2016-18 o anteriors.
Aquesta recerca contribueix de manera significativa als esforços globals per mitigar l'impacte de la Xylella fastidiosa en l'agricultura, i augmenta el coneixement sobre els factors que influeixen en la propagació de les malalties ocasionades per aquest bacteri.
Àlex Giménez-Romero et al., A compartmental model for Xylella fastidiosa diseases with explicit vector seasonal dynamics, Phytopathology 113, 1686-1696 (2023).
DOI: https://doi.org/10.1094/PHYTO-11-22-0428-V