Conservar i protegir els ecosistemes naturals contra impactes induïts per l'home són accions vitals per mantenir la diversitat biològica i assegurar els seus serveis de caràcter econòmic i social. El disseny de mesures de conservació eficaces requereix, no obstant això, una bona comprensió de la distribució geogràfica i de la dinàmica de les espècies. Si bé això és relativament factible en ecosistemes terrestres, on el paisatge evoluciona lentament i els moviments dels animals són directament observables, adquireix una gran dificultat en l'oceà. De fet, un bon nombre d'organismes marins en edats primerenques, en estat de larves, es dispersen a grans distàncies a través del vast i turbulent entorn marí. El transport de les larves pels corrents oceànics pot connectar poblacions distants i afectar la composició i l'estructura de les poblacions marines.
La revista Geophysical Research Letters publica un article escrit pels investigadors de l’IFISC (CSIC-UIB) en el qual es desenvolupa un nou enfocament per analitzar la dispersió de larves per corrents marins i, més en general, per descriure processos en els quals la connectivitat de diferents regions fa un paper important. La metodologia combina dues eines poderoses, que fins al moment s'havien emprat per separat, i les aplica ara de manera conjunta a la conca del mar Mediterrani. D'una banda, s'usen els camps de velocitats en superfície d'un model de circulació marina per construir una xarxa de les interconnexions entre diverses àrees del Mediterrani entre les quals poden ser transportades larves de diferents espècies marines. D’altra banda, s'apliquen mètodes de la moderna teoria matemàtica de xarxes per extreure d'aquestes xarxes d'interconnexió informació d'interès, per exemple, per al disseny d'àrees marines protegides o reserves marines.