Una anàlisi basada en xarxes complexes permet visualitzar com s'adquireix el llenguatge en la infantesa
7 setembre de 2026
- Un estudi coliderat per l'IBE (CSIC-UPF) i l'IdISBa, amb la participació de l'IFISC (CSIC-UIB), transforma converses espontànies de nens i nenes en xarxes matemàtiques per estudiar com s'adquireix el llenguatge en la primera infantesa.
- A partir de xarxes construïdes amb 142 sessions de conversa en neerlandès, l'equip ha identificat una trajectòria comuna de desenvolupament lingüístic, i ha localitzat un punt d'inflexió al voltant dels dos anys.
- El treball, publicat a Physical Review Research, obre una via prometedora per analitzar l'adquisició de la sintaxi, amb potencials aplicacions en l'àmbit clínic i en l'estudi de l'evolució del llenguatge.
Aprendre a parlar és un procés de gran complexitat. A mesura que apareixen les primeres paraules i les frases s'allarguen, el llenguatge també es reorganitza i madura. Aquesta és la premissa d'una aproximació matemàtica plantejada per primera vegada fa 20 anys a l'Instituto de Biología Evolutiva (IBE), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i Universidad Pompeu Fabra (UPF).
Ara un equip investigador liderat per l'IBE (CSIC-UPF) i l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), amb la participació de l'IFISC (CSIC-UIB), ha desenvolupat un mètode quantitatiu que permet estudiar com evoluciona la sintaxi durant l'adquisició del llenguatge. Mitjançant xarxes matemàtiques construïdes a partir de la parla infantil, l'equip ha identificat una transició abrupta al voltant dels dos anys i analitza com nens i nenes amb desenvolupament típic i atípic se situen en aquesta trajectòria.
De les converses infantils a les xarxes sintàctiques
El treball analitza 142 sessions de parla infantil en neerlandès procedents de la base de dades CHILDES: 82 de menors amb desenvolupament típic i 60 de nens amb desenvolupament atípic, incloent-hi síndrome de Down, discapacitat auditiva i trastorn específic del llenguatge.
Per estudiar aquestes converses, l'equip va analitzar la sintaxi de cada frase mitjançant arbres de dependències, que mostren com es connecten les paraules entre si. Després, va fusionar els arbres de cada sessió en una "xarxa sintàctica": una representació matemàtica en la qual cada paraula funciona com un node i cada relació sintàctica com un enllaç.
"Cada sessió va ser transformada en una xarxa sintàctica i caracteritzada mitjançant 18 propietats, com la quantitat de vocabulari, el nombre de connexions, la presència de cicles o la similitud entre paraules", comenta Víctor M. Eguíluz, investigador de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) que ha participat en l'estudi.
Una transició marcada al voltant dels dos anys
Amb aquestes mesures, l'equip investigador va construir un espai matemàtic en el qual cada punt representa l'estructura sintàctica produïda per un infant en una sessió. En aquest espai, les xarxes dels menors no apareixen disperses a l'atzar, sinó que segueixen una trajectòria ordenada de maduració.
L'anàlisi revela que l'organització sintàctica es torna més complexa amb el temps i experimenta una transició brusca al voltant dels dos anys i dos mesos. En aquest període, les xarxes passen d'estructures més senzilles, semblants a arbres o cadenes, a configuracions més denses i connectades, amb nuclis sintàctics i cicles que reflecteixen una major capacitat combinatòria. En termes lingüístics, les paraules comencen a participar en més relacions sintàctiques (i més diverses).
"Aquest salt recorda una transició de fase, com quan l'aigua es congela de cop en superar els zero graus: la xarxa sintàctica es manté relativament estable fins que supera un umbral i reorganitza la seva estructura de manera abrupta", comenta Luís F. Seoane, investigador principal del BIT-Lab a l'IBE (CSIC-UPF) i colíder de l'estudi.
La sintaxi infantil segueix una trajectòria comuna
L'estudi també compara aquesta trajectòria amb la de nens i nenes amb desenvolupament atípic, en particular amb síndrome de Down, discapacitat auditiva o trastorn específic del llenguatge. Els resultats mostren que les seves xarxes sintàctiques tendeixen a alinear-se amb el mateix recorregut observat en el desenvolupament típic, tot i que sovint no aconsegueixen les fases finals del procés.
"Les dades mostren que la progressió de la sintaxi es pot aturar abans de completar aquesta transició en menors amb desenvolupament atípic, fins i tot si la seva edat és més gran", explica Lluís Barceló-Coblijn, investigador de l'IdISBa i primer autor de l'estudi. "Aquest 'estancament' al llarg d'una ruta comuna suggereix que la maduració del llenguatge segueix un patró compartit, però que certes condicions clíniques poden dificultar el pas clau final", afegeix.
L'estudi podria contribuir en el futur al desenvolupament de noves eines per caracteritzar trajectòries lingüístiques en contextos clínics. L'equip adverteix, no obstant això, que caldrà ampliar l'anàlisi a més idiomes, contextos socials i poblacions pediàtriques, així com validar el mètode en estudis clínics específics.
Una nova via per estudiar l'evolució del llenguatge
Aquest mapa matemàtic del desenvolupament lingüístic primerenc permet a l'equip participar en un debat històric: com l'adquisició de la sintaxi en la primera infantesa pot aportar llum sobre l'origen i l'evolució del llenguatge humà.
"Observem una estructura definida, amb fases i salts abruptes, que podria oferir pistes sobre l'evolució del llenguatge. De la mateixa manera que el desenvolupament embrionari conserva empremtes de la nostra història evolutiva, especulem que algunes etapes primerenques del desenvolupament lingüístic podrien ajudar-nos a entendre possibles formes ancestrals d'ús de la llengua", apunta Seoane.
Encara que el llenguatge no deixa fòssils, l'equip planteja que algunes fases de la seva adquisició podrien actuar com una finestra a etapes anteriors de la seva evolució. Aquesta aproximació obre la possibilitat d'estudiar el desenvolupament lingüístic infantil no només com un procés d'aprenentatge individual, sinó també com una via per explorar com va poder emergir i organitzar-se la capacitat lingüística humana.
Foto: Pexels
Transitions between discrete developmental stages during language acquisition through syntax network morphospace; Physical Review Research 8, 023174 (2026); Lluís Barceló-Coblijn, Víctor M. Eguíluz and Luís F. Seoane.
