Teoria de jocs per a entendre les economies falsejades

27 de juliol de 2021

Des de ‘la mà invisible’ d'Adam Smith fins a l'efecte ben tangible de la corrupció i la manipulació de mercat, els sistemes econòmics sempre han estat baix sospita. “El joc està falsejat!” s'escolta sovint com a consigna per a denunciar injustícies o comportaments antiintuïtius donada la complexitat de l'economia. Què succeiria si acceptem, de fet, que el mercat es pot falsejar? Com canviaria llavors la naturalesa de les relacions econòmiques (mercats, contractes, indústria, etc.) en les quals participem?

Luís F. Seoane, investigador del CSIC abans en l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) i actualment en el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB, CSIC), planteja un model matemàtic en la revista Physical Review X amb el qual explorar aquestes preguntes. Per a això utilitza la teoria de jocs desenvolupada per John Nash (el protagonista de la pel·lícula Una ment meravellosa) amb l'objectiu de simular sistemes econòmics en els quals qualsevol pot fer paranys – alterant les regles del joc a canvi d'un preu establert. Pot una economia falsejada ser estable? Quin és el nivell d'intervenció que es pot tolerar? Com canvia això quan creix la quantitat de diners que es mou en el mercat, o quan creix la complexitat del sistema econòmic (introduint noves possibilitats per a fer paranys)? Aquestes són algunes de les preguntes que el model planteja i pretén respondre.

El treball descobreix una possible estratègia per a aconseguir desfer situacions de consens – per exemple, casos com a càrtels, en els quals diverses empreses s'alien sense oposició per a fixar el preu dels seus serveis. També, en el cas d'economies complexes, que tenen molts elements que es poden falsejar, apareix un règim molt inestable en el qual grans pèrdues i guanys se succeeixen de manera impredictible. El model matemàtic suggereix que aquest règim tan volàtil es podria evitar si la riquesa creixés molt més ràpid que les oportunitats per a fer paranys.

“Aquest model té una clara aplicació per a comprendre casos reals” comenta Seoane. Per exemple, en l'incident de GameStop, una cadena de botigues de videojocs molt devaluada durant l'últim any. A la fi de febrer, milers de petits inversors es van sincronitzar a través de la xarxa social Reddit per a invertir i elevar el preu d'aquesta companyia. El fenomen es va viralitzar, agafant a peu canviat a grans fons d'inversió que havien apostat que GameStop no deixaria de baixar. Diversos d'aquests fons d'inversió han fet fallida després de contreure deutes milionaris. A això van seguir acusacions creuades de manipulació de mercat que encara s'estan resolent en els jutjats i en el congrés dels Estats Units.

El model considera tant a les accions coordinades dels petits inversors com a les posicions a la baixa dels fons d'inversió com a intents de falsejar el preu de la companyia. Gràcies a les apps de trading, al desenvolupament de les criptomonedes, i a la proliferació de contractes intel·ligents, el més probable és que la intervenció de l'economia per part de petits inversors es democratitzi i expandeixi. L'estudi analitza els problemes que podrien sorgir associats a aquestes noves tecnologies, i aspectes als quals convindria parar esment per a evitar mals majors.


Luís F. Seoane. Games in rigged economies. Phys. Rev. X 11, 031058. DOI: https://doi.org/10.1103/PhysRevX.11.031058

Image: Carles G.O'D



 game-theory


Aquesta web utilitza cookies per a la recollida de dades amb un propòsit estadístic. Si continues navegant, vol dir que acceptes la instal·lació de la cookie.


Més informació D'accord