Els retards aeris globals es propaguen entre continents i revelen connexions ocultes a les xarxes d’aviació

• L’estudi, publicat a Transportation Research Part E, aporta la primera evidència empírica que els retards dels vols es propaguen sistemàticament entre regions del món i que segueixen patrons identificables a gran escala.
• La recerca aplica mètodes de la ciència de sistemes complexos, desenvolupats a l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), a l’anàlisi dels retards en el transport aeri global.

Els retards dels vols són una frustració habitual per als passatgers, però els seus efectes van molt més enllà dels viatges individuals. Un nou estudi d’investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) demostra que els retards poden propagar-se entre continents i connectar regions llunyanes del sistema global de transport aeri mitjançant cadenes d’influència subtils però mesurables que emergeixen de la dinàmica de la xarxa. Analitzant dades de vols d’arreu del món, l’equip descobreix l’estructura a gran escala de la propagació dels retards i identifica els aeroports que tenen un paper crític en la transmissió global de disrupcions.

La recerca prèvia s’ha centrat principalment en com els retards es propaguen dins d’un mateix país o continent, com Europa o els Estats Units. En canvi, aquest estudi aborda una qüestió oberta de llarg recorregut: si els retards es propaguen entre continents i com ho fan. Detectar aquests efectes és complex, ja que els vols intercontinentals són relativament escassos en comparació amb els domèstics, i el seu impacte sovint queda ocult pel gran volum de trànsit local. Per superar aquest repte, els investigadors varen desenvolupar dos marcs analítics complementaris que operen a diferents escales d’agregació, capaços de detectar senyals febles però sistemàtics de llarg abast en les dades de retards.

Utilitzant registres globals de vols del període 2015 a 2018, l’estudi proporciona la primera evidència empírica que els retards es propaguen a escala intercontinental. Els resultats revelen una xarxa global de transmissió de retards, modelada per factors com la distància geogràfica, el volum de trànsit entre regions i les variacions estacionals. Per exemple, la propagació tendeix a ser més intensa entre regions fortament connectades per vols, i la seva intensitat varia entre l’estiu i l’hivern a causa dels canvis en la demanda de viatges.

«Els nostres resultats mostren que el sistema global de transport aeri està més interconnectat del que es pensava, no només en termes de rutes i passatgers, sinó també en la manera com es propaguen les disrupcions», afirma Massimiliano Zanin, autor principal de l’estudi i investigador de l’IFISC (UIB-CSIC). «Fins i tot, petits retards en una part del món poden tenir efectes mesurables a milers de quilòmetres».

Més enllà de cartografiar patrons globals, els investigadors també varen desenvolupar un mètode per identificar quins aeroports actuen com a portes clau en la propagació de retards de llarg abast. En lloc d’assenyalar simplement els hubs més transitats, l’anàlisi destaca aquells aeroports la hipotètica eliminació dels quals reduiria significativament el senyal detectat de propagació. Això indica que la importància d’un aeroport en la difusió de retards no depèn únicament del volum de trànsit, sinó del seu paper dinàmic dins la xarxa.

«Aquest enfocament ens permet identificar els aeroports que són més rellevants per a la dinàmica global dels retards», explica Josu Blanco, autor de l’estudi. «Ofereix una eina basada en dades per localitzar nodes crítics on mesures operatives específiques podrien tenir un impacte desproporcionat en la reducció de retards en cascada».

L’estudi també revela que la propagació dels retards és sovint asimètrica. Els retards poden estendre’s amb més força en una direcció entre dues regions que en la direcció oposada, cosa que reflecteix asimetries derivades de diferències en l’estructura del trànsit, les pràctiques de programació i la connectivitat regional. Aquests efectes romandrien invisibles sense una anàlisi a escala global.

En demostrar que la propagació dels retards opera entre continents, aquesta recerca obre noves perspectives per a la gestió del trànsit aeri i les polítiques públiques. Entendre on i com es propaguen els retards pot afavorir una coordinació més eficaç entre regions, millores en les estratègies de planificació i intervencions específiques en aeroports crítics. A llarg termini, aquests coneixements poden ajudar aerolínies i reguladors a reforçar la resiliència del sistema global de transport aeri, a reduir costos operatius i a millorar la fiabilitat per als passatgers.

Els autors assenyalen que treballs futurs podrien ampliar aquest marc per estudiar esdeveniments de disrupció extrema o per analitzar com canvis en l’estructura de la xarxa, com noves rutes de llarg recorregut, poden alterar la dinàmica global dels retards. A mesura que el trànsit aeri continua creixent i augmenta la connectivitat global, comprendre aquestes interdependències ocultes serà cada vegada més important.

Si aquesta part és conseqüència del fet anterior (reforçar la resiliència del sistema), s’han d’eliminar els gerundis i s’han de substituir per: […], a reduir costos operatius i a millorar la fiabilitat per als passatges.

Imatge: Com es propaguen els retards aeris entre continents. Aquest mapa destaca les connexions intercontinentals més fortes a través de les quals els retards dels vols es propaguen entre regions del món i revelen enllaços ocults de llarg abast en el sistema global de transport aeri. Dades: FlightRadar24.

Blanco, Josu; Tugores, Antònia; Ramasco, José J.; Zanin, Massimiliano. «The structure of global delay propagation in air transport», Transportation Research Part E: Logistics and Transportation Review 208, 104688 (2026). DOI: doi.org/10.1016/j.tre.2026.104688

• El Diari de la UIB
• Última Hora
• Diario de Mallorca
• La Voz de Ibiza
• Economía de Mallorca
• El Debate
• Crónica Balear
• Europa Press
• Tèntol, IB3 Ràdio