L’ús que fem del territori o el rastre dels telèfons mòbils

Deu mil milions de telefonades de 17 milions d’usuaris durant 55 dies han permès pintar en un mapa l’ús de territori urbà que fan els ciutadans de les cinc ciutats espanyoles més poblades (Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Bilbao) i, per primera vegada, comparar-les entre si. Un grup d’investigadors de l’IFISC ha aconseguit crear una «radiografia» de cada ciutat, segons el principal ús que els ciutadans fan de cada zona, a partir del processament de gran quantitat de dades de telefonia mòbil. És un mètode innovador que pot tenir una aplicació pràctica d’interès per a les administracions per a la planificació futura del disseny urbanístic, a partir de dades reals, dades massives provinents de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Processant les dades sobre la geolocalització de les telefonades, la quantitat i les hores en què es fan amb algoritmes per a l’anàlisi de xarxes funcionals, l’estudi conclou que hi ha un mateix patró de l’ús del sòl i que, a més, les proporcions són molt similars. Les cinc ciutats comparteixen quatre usos principals del sòl: zona residencial, zona de negocis (o comercial), zona d’oci nocturn i zona industrial (o logística).

L’estudi també posa de manifest que, si bé a gran escala l’ús del sòl és molt similar entre les ciutats esmentades, sí que hi ha diferències a petita escala quan en algunes àrees hi ha usos compartits (per exemple, en proporció, a Bilbao hi ha més àrees on es comparteix un ús residencial amb un ús comercial, i a Madrid o Barcelona, més espais compartits entre un ús nocturn i un de residencial).

Segons les dades, el principal ús del sòl a cada ciutat és el següent (en percentatge): 

Nota: Hi ha altres usos a escala molt petita que no apareixen comptabilitzats.

Per elaborar aquesta investigació s’ha delimitat com a perímetre de zona urbana el punt fins on es pot arribar amb transport públic. Posteriorment, s’han dividit les ciutats en cel·les i s’han quantificat les telefonades mòbils de cada hora durant 55 dies. D’aquesta manera es determinen les franges horàries en què hi ha més activitat en cada àrea i es pot saber l’ús que se’n fa (moltes telefonades a la nit o els caps de setmana indiquen una zona nocturna, mentre que moltes telefonades durant el dia —principalment al matí— indiquen una zona de negoci).

L’estudi l’han fet els investigadors de l’IFISC Maxi San Miguel, José Javier Ramasco, Maxime Lenormand i Thomas Louail. També hi han participat Marc Barthelemy, de l’Institut de Physique Théorique (Gif-sur-Ivette, França); Oliva G. Cantú-Ros, Ricardo Herranz i Miquel Picornell, de Nommon Solutions and Technologies, SL (Madrid); i Enrique Frías-Martínez, de Telefónica Research. L’article el va publicar la Royal Society Open Science al novembre.

http://rsos.royalsocietypublishing.org/content/2/12/150449